La ciutat que no tenia hotels

Si hi ha una ciutat, menuda i tronadeta, que en puc dir “la meva”, aquesta és Manresa. És la que em recorda temps d’adolescència, d’institut, de discoteques i sobretot, de començar a observar persones i entorns. I escriure-ho. Saltar d’un poble petit a una ciutat a on es podien començar a veure coses “avançades”. Sense conèixer Barcelona o Nova York, a ulls de jove, Manresa em va semblar un petit centre del “meu” món. Parlar-ne és estimar-la, encara que sigui críticament. Crec que és un lloc que busca la seva ubicació, com tantes altres i tantes persones.

En parlo al meu article a la secció “Pedra Seca” del diari Regió-7.

Cilca per llegir-lo: “La ciutat que no tenia hotels”