Menys brossa per la mateixa brutícia
“… l’atractiu d’un lloc per viure o per visitar comença per la polidesa de l’entorn, sigui urbà o rural. A mode d’exemple, una de les coses que sorprèn a un visitant observador quan accedeix a Madrid, sobretot a on se’n diu “centro castizo” és la brutícia, els racons amb deixalles, la sensació de greix per tot arreu i les voreres llardoses. M’agrada la ciutat, hi he viscut, l’estimo i la conec bé. No parlo d’un lloc aliè o bé odiós. És un lloc tan “meu” con els altres a on he passat una època llarga de la meva vida. Però al voltant dels contenidors de recollida s’hi acumula tota mena de porqueries humanes. Per tot arreu es veuen detritus sòlids i aquells altres que són a mig camí entre aquesta solidesa i la condició líquida. Una gran porcada tot plegat que enlletgeix la “Villa y Corte” d’una forma tremenda. És cert, que la densitat de població és molt alta en els barris històrics i potser aquesta és la raó per la qual tot és tan brut. A la Plaza Mayor conviuen tota mena de personatges que estan de pas per allà amb els sense sostre. Gent que quan cau la nit, s’instal·len als porxos per arrecerar-se del fred hivern tot construint-se un efímer receptacle de cartró a on combinen nit i misèria. En temps tants distants entre uns i uns altres en el que tothom reivindica els carrers com a cosa pròpia, la lluentor endreçada de les vies urbanes hauria de ser un denominador comú a tot arreu. Al menys…”
Article publicat al Nació Digital B.
Clica per llegir l’article: “Menys brossa per la mateixa brutícia”
(fotografia: Regió-7)
