Des de… l’aeroport de Doha
El món els hi ha reservat el seu lloc. Ara l’ocupen sense aturador. No són grans però són forts. Tènen poder econòmic.
Cal reconèixer el lloc que ocupen. Són molt forts i no l’exerceixen més del necessari.
Barregen les maneres organitzatives occidentals amb l’excés de servei oriental. És la seva manera particular de ser eficaç.
Aterrar a l’aeroport de Doha a la nit és un espectacle visual només comparable a fer-ho a Las Vegas de Nevada. Els gratacels, moderns, nous, funcionals i acolorits per la lluentor del neó passen a tocar l’ala dreta de l’Airbus. Sembla fet a propòsit.
I les rotondes perfectes amb els carrers rectilinis i geomètrics amaguen la sorra del desert per allà a on poden.
I la organització del camp d’aviació i de la Qatar Airwyas és del tot postmoderna. Color morat corporatiu sense cap mena d’estridència. El color qatarí. Tots els avions semblen idèntics de forma i decoració. Com una gran exposició per visitar enlloc de viatjar. Tot a punt i preparat per liderar.
(PIB 14% per any del 2.000 al 2.010, 6,5% al 2.012 i 5% al 2.013 – L’economia la sustenten els hidrocarburs i la despesa estatal – Aquí està tot, que no és poc)
I arribant la nova terminal que estan construcció. La pròxima delicadesa pels que viatgen. Hi passarem!
