Els silencis despertats

“… uns quants són els responsables d’haver creat uns marcs mentals a mida de delinqüents als que els hi sembla ara que les seves gamberrades tenen categoria d’heroïcitat. Dir ultra a un trinxeraire sembla l’eleva a un nivell pretesament superior. És el mateix fenomen que succeeix quan un que posa una bomba diu i creu que actua en nom d’un déu. Els hi dona una aura i potser el confort de pertinència a un grup global. Ara mateix trobo a faltar el que hi havia en alguns llocs i en algunes èpoques passades: dirigents que eren estadistes. Persones com Nelson Mandela per entendre’ns. Actualment n’hi ha molts que només són líders al servei dels seus interessos clientelars, centrats en acontentar només a la seva parròquia, sectaris que no tenen cap mania en manipular el que convingui per crear realitats a mida dels seus interessos. Si la màxima autoritat executiva d’Espanya s’hagués interessat també pel ciutadà (activista i militant sobiranista) que va perdre un ull l’1 d’Octubre, la telefonada al Bages hagués estat més creïble i sincera. I mentre Pablo Iglesias afirma que l’independentisme ha fet despertar al feixisme, em pregunto si hi haurà algun Doctor Estivill capaç de tornar-lo a fer adormir…”

Article publicat els dimecres a la secció “Pedra seca” del diari Regió-7.

Clica per llegir l’article sencer: “Els silencis despertats“

(foto: naciódigital)