Marxar lluny
Escric aquests article des de Delhi. [cc_blockquote_left]Sempre he comprovat que la distància ajuda a veure les coses amb una dimensió més acurada, més objectiva i real.[/cc_blockquote_left] Mirar amb perspectiva ajuda a entendre i dóna un punt de vista diferent de la visió arran de paret.
(N. d. A.: en dos mesos, aquest article ja s’ha quedat obsolet en les xifres: ara els aturats registrats ja són molts, molts més)
Veig als mitjans d’Internet els quasi cinc milions d’aturats espanyols i els més de cinc-cents mil catalans de la darrera EPA (Enquesta de la Població Activa). Dramàtic escenari que l’empitjora quan es constata que tot aquest desastre va començar a la tardor del 2.008. Ja fa més de tres anys. És molt possible que a la comarca també es produirà un altre increment. Mesos enrere creia que ja havíem tocat fons. Em vaig equivocar. Clarament hi ha una avaria al motor econòmic d’Europa, al Sud tenim tots els símptomes augmentats i els remeis no arriben.
Per aquí, a la Índia, passen a la banda contrària. Eufòria econòmica, la construcció i la indústria a tota marxa. I Europa perd pes cada dia que passa. És un fet que cal assumir juntament amb la força de la Xina, del Brasil i d’altres que s’hi apuntaran. Aviat és parlarà de Rússia, de Colòmbia o Vietnam com a països emergents. Per tant, la bona notícia és que el món no està tan malament i que ara ens toca viure en carn pròpia una cura d’humilitat i realisme terrible.
És obvi dir que no tinc la solució ni crec que ningú la tingui en aquest moment, però a més de cinc – mil quilòmetres de casa proposo deixar la por, la mandra, els laments i sortir a fora com a mesura d’urgència. No cal esperar que l’economia s’arregli per sí sola perquè potser farem tard. Recomano sortir a veure el món. Els empresaris, els emprenedors i els directius a buscar clients, reptes i oportunitats noves. I les persones amb formació o coneixements pràctics però colpits per la falta d’ocupació es poden plantejar anar se’n a buscar una nova oportunitat professional al Brasil, a Alemanya o a on sigui. Sembla dur i qui no ho ha fet mai ho pot veure com una muralla infranquejable però marxar per una temporada a demostrar-se a un mateix que és el sistema el que està malament però com a individu s’és vàlid, és la teràpia de xoc més potent que conec per recuperar l’autoestima de professionals i empreses.
Aquesta agosarada proposta sembla que indiqui que el món s’ha capgirat. És així. Ha passat. Hi ha qui diu que estem al final dels temps i caminant cap a la gran hecatombe econòmica. Jo penso que estem en un canvi de cicle i de configuració econòmica i política del món. I caldrà adaptar nos hi com la resta dels set mil milions de persones que ja habiten la Terra.
